Fer peces de patchwork és una de les meves passions i trobar-li un sentit útil al treball realitzat sempre és un repte.
Aquest cop partia de dos exercicis amb tècniques diferents que estaven destinats a ser individuals (estovalles per a 1 persona).
Hacer piezas de patchwork es una de mis pasiones y encontrarle un sentido útil al trabajo realizado siempre es un reto.
Esta vez partía de dos ejercicios con técnicas diferentes que estaban destinados a ser individuales (manteles para 1 persona).
Un cop acabats vaig pensar que el millor que podia fer era un estoig per a transportar tot el material de costura.
Una vez terminados pensé que lo mejor que podría hacer era un estuche para transportar todo el material de costura.
I ho vaig completar amb una funda per les tisores.
Y lo completé con una funda para las tijeras.
Bonic, oi?!
Bonito, ¡¿verdad?!
D’individual a estoig / De individual a estuche
4 enero, 2012 por latelierdelraval
5 comentarios
Responder
mail
twitter
- RT @JoaquimCampa: Barcelona 1932. Un dia en familia a Montjuïc. Alegria, rialles, abraçades i petons molt pocs anys abans de la pluja de… 15 hours ago
Páginas
-
Entradas recientes
Categorías
Archivos
M’encanta con t’ha quedat!
Olivia
La bossa presiosa per tots el cantons!!! Aiii… a veure si en algun taller ens l’ensenyes a fer…..
I la funda per les tisores genial! m’has donat una idea per aprofitar els retalls que comencen a acumular-se… ;D
Aiinss, volia dir PRECIOSA!!!
Aprofito per demanar-te si vens les coses que fas en alguna botiga on line???
Montse
Ui, doncs és més fàcil del que sembla, Montse! La construcció del necesser és igual que els moneders amb cremallera (que ja domines) però variant la forma d´unir els laterals. A veure si m´hi poso i faig una explicació pràctica un dia d´aquests.
I no, de moment no tinc botiga virtual però també m´ho estic replantejant…
Ruth! No havia vist la teva resposta… Saps? al cap d’unes quantes voltes i embastades de cremalleres i robes aquest estiu ja he trobat “el secret” d’aquests necessers i estoigs “quadradets” que tant m’agraden. Ara a practicar amb teles boniques!!